Per veure els subtítols, cliqueu en el logo de Dotsub (a la dreta de la part baixa de la pantalla).
L’Àlex va néixer a Barcelona el 20 de maig de l’any 1980 i als tres anys va començar el seu primer curs a l’escola de primària. Va fer moltes activitats extrascolars com:la natació, que li va anar molt bé perquè qualsevol exercici físic va bé pel cos. Els anys van passar i ja estrobava a l’institut.
Als vint-i-cinc anys va conèixer una noia que es deia Marta que posteriorment es va convertir en la seva xicota. Ella treballava en una botiga de roba i ell era mecànic de cotxes. Cinc anys després es van casar i van tenir una filla.Els següents cinc anys no van anar molt bé per a l’Àlex, era l’únic que aportava un sou a la família, ja que la seva dona va ser despatxada del lloc on treballava i a ell li costava molt mantenir a la seva dona i la seva filla.El molts maldecaps van acabar portant-lo al divorci, quinze anys després que s’haguessin casat.Des de llavors va viure sol. Anava amb els seus amics a passar les tardes, però les coses no eren com quan estava amb la Marta. No va tenir cap malaltia greu, però als seixanta anys va haver-se de posar ulleres perquè no hi veia bé. Els anys no li van passar del tot malament però les drogues i altres vicis li van passar factura. Ell visitava la seva filla alguns cops a la setmana, quan es quedava a dinar amb ella. Amb noranta-tres anys li van diagnosticar un tumor al cor i un any desprès va morir.
TREBALL D’ESTIU: HARRY POTTER I LA PEDRA FILOSOFAL
FITXA TÈCNICA:
Títol original: Harry Potter and the Philosopher’s Stone
Autora: J.K.Rowling
Llançament: Juliol de 1997
Llançament en català: 1999
Editorial: Empúries (Barcelona)
Pàgines: 299
Capítols: 17
Paraules: 80.000
Aquest llibre el vaig començar a llegir quan vaig acabar l’institut. Llegia un capítol cada un o dos dies. El llibre me’l van regalar quan tenia uns 8 anys però com no m’agradava llegir el vaig deixar aparcat fins ara. Podria dir que ha sigut el llibre que més m’ha agradat de tots els que he llegit fins ara.
Quan el llegia m’anava recordant de la pel·lícula i semblava com si estigués vivint la història de tant que m’agradava. És un llibre molt fàcil d’entendre perquè la majoria de les frases estan escrites sense fer servir paraules “estranyes”. Això fa que no et perdis en la lectura.
Dintre que té unes 300 pàgines, està molt bé; encara que no faria mal posar un o dos capítols més. El recomanaria a tothom.
Les poques coses que no m’han agradat són que hi ha tants personatges amb noms estanys que al final ja no me’n recordava de qui era qui, però no ha sigut un gran problema.
Harry Potter és un nen que és abandonat quan tenia un any, des de llavors els seus tiets, els Dursley, i el Dudley, el seu cosí, el cuiden, encara que no de la millor manera perquè el tracten com si no fos de la família.
Els seus tiets no li van dir res del que va passar quan era un bebè fins que va tenir 9 anys. Llavors va descobrir que ells els-hi van estar amagant moltes coses que ell no sabia com: que els seus pares es van morir a causa del mag de les forces negres conegut com Lord Voldemort, que els seus pares eren mags (cosa que feia que ell també ho sigues), i moltes coses més.
La primera vegada que va fer màgia va ser un dia quan anaven al zoo amb els seus tiets. Va ser quan una serp li va explicar que ella mai havia vist l’Amazones i que li faria un gran favor si l’ajudes a sortir d’allà. El que va passar després de que ella sortís de la gàbia va ser més divertit: el Dudley i el seu pare van caure al lloc on estava la serp. Des de aleshores el Harry va viure tancat al armari de sota les escales de casa. Aquí ja es comença a veure que els Dursley i el Harry no es porten bé entre ells.
Un dia va arribar una carta per al Harry que venia de Hogwarts (una de les millors escoles de màgia), el seu tiet la va llegir i la va estripar ràpidament, ja que no volia que es fiques en problemes com els seus pares. L’endemà van arribar més i més cartes fins que es van embussar en el rebedor. Com totes elles deien el mateix, els Dursley es van espantar i van decidir anar a una casa que tenien que estava al mig d’un llac, així no podrien arribar tantes cartes, pensaven.
Justament el dia següent seria el desè aniversari del Harry, com de costum ningú el felicitaria, però va ser a les dotze en punt de la nit quan de sobte un home gegant va entrar a la caseta trencant la porta i va agafar el Harry. Els Dursley estaven molt espantats de veure’l i es van posar el més lluny possible d’ell apuntant-lo amb un paraigua.
Llavors el gegant el va felicitar pel seu desè aniversari i va dir que es deia Hagrid, i que al setembre començaria el seu primer curs a Hogwarts. Va explicar que va ser ell qui va portar-lo cap a casa dels seus tiets quan era un bebè, va enfadar-se amb els Dursley per no haver-li explicat que ell era un mag, també va explicar-li al Harry que aquelles cartes deien que podia anar a Hogwarts el curs vinent.
Quan va acabar de parlar va dir que aquella família no era la més adequada pel Harry i el va agafar i se’l va endur amb la seva moto voladora cap al món dels mags, deixant enrere el món dels muggles. Allà ell li va explicar que el mes que ve començaria el curs a l’escola de mags, i necessitaria el equipament bàsic de mag. Van comprar-lo i se’n van anar a casa del Hagrid.
El 1 setembre va arribar, i el Hagrid el va portar cap a l’estació de tren. Era la mateixa que feien servir els muggles, però el que passa es que les andanes del món dels mags estaven situades entre les dels muggles, cosa que feia que haguessin de travessar la paret que separava les andanes per arribar al Hogwarts Express.
En el tren va conèixer dos persones que també anaven a Hogwarts que es van convertir en les seus amics: el Ron Weasley i l’Hermione Granger. També va conèixer tres nois que semblaven dolents a primera vista. El trajecte va durar bastant i van arribar a la nit. Van baixar del tren i van agafar les barques que creuaven el llac on estava l’escola. El Ron tenia dos germans bessons que farien segon curs i un germà més gran que era cap de monitors de Hogwarts. L’Hermione era molt llesta i estudiosa.
La primera cosa que van fer quan van arribar va ser anar a la sala central on els professors de cada residencia: Gryffindor, Slytherin, Huflepuff i Ravenclaw es van presentar. Llavors el director Albus Dumbeldore va anar cridant als alumnes per ordre de llista. Van anar passant i cadascú es va posar un barret que escollia la residencia a la que aniria. Els tres amics van anar a Gryfindor, però amb el Harry va ser diferent perquè el barret estava a punt de ficar-lo a Slytherin.
Els van portar cadascú a la seva residència i van anar a dormir perquè ja era de nit. La primera classe que van tenir va ser la de pocions, on van conèixer el professor Snape. Un home molt sever i estricte que els va fer perdre bastants punts de la copa Inter residències a Gryffindor per coses injustes; sembla que li va agafar mania al Harry.
Altres classes que tenien eren: Defensa contra les Forces del Mal, que la feien amb el professor Quirrell que havia arribat aquell mateix any. Era molt tímid i semblava bona persona. Ciències de la Naturalesa la feien amb la professora Coliflor, Transfiguració amb la professora Mc.Gonagall,...
Les hores que no tenien classe les aprofitaven per anar a visitar al Hagrid, que els explicava les seves històries, però mai els explicava perquè havia sigut expulsat de Hogwarts. Un cop se li va escapar que hi havia una pedra que concedia la joventut eterna: la pedra filosofal. Va dir que estava amagada a una masmorra molt protegida per un gos gegant amb tres caps i amb encanteris de tots els professors de l’escola.
Tots els dies que passaven amb companyia de Draco Malfoy es feien odiosos, tant que un dia ell va desafiar al Harry a un duel a mitjanit, el qual Draco no va assistir perquè era perillós passejar per l’escola de nit ja que dies abans havia entrat un troll i casi va matar a la Hermione que estava al lavabo.
La primavera va arribar, en tot aquell temps va aprendre moltes coses com el Quidditch i que hi havia una sala amagada on hi havia un mirall que feia veure les coses que a un li agradaria tenir. Al segon partit de Quidditch el Harry va estar manipulat per una altra persona, ràpidament El Ron (que estava a la graderia) va veure que era l’Snape que l’estava mirant al Harry i fent sortilegis contra la seva escombra..
L’Hermione havia canviat d’opinió sobre l’Snape des de aquell dia. Un dia el van veure entrar en una masmorra on anteriorment ells tres havien vist que hi havia un gos gegant. Llavors van recordar del que els havia dit el Hagrid i el primer que van pensar es que l’Snape volia aconseguir la pedra filosofal per fer-se invencible i passar-se a les forces del mal. Van fer el possible per parar-li els peus, però encara no havia arribat el dia que ell assaltaria la masmorra.
Un dia el Hagrid els va explicar que havia estat cuidant un ou de drac Noruec i que ja s’havia fet suficientment gran per poder-lo cuidar. En Ron va tenir la idea de donar-li el drac a uns amics dels seus germans que aquella nit passarien a buscar-lo i el deixarien en llibertat, així que a mitjanit van pujar a la torre més alta del castell i van deixar a mans dels amics el drac.
Quan estaven baixant de la torre es van oblidar de posar-se la capa d’invisibilitat, que li havia regalat el pare del Harry abans de morir, i la professora Mc.Gonagall(que havia arribat fins allà gracies a Draco, (que va sentir que el Harry parlava amb el Ron sobre un drac i a mitjanit) els va veure passejant a aquelles hores i els va castigar als tres i els va treure 10 punts a cadascú de la copa Inter residències.
Aquell càstig era anar al Bosc Prohibit de nit amb el Hagrid. El bosc prohibit era anomenat així per les ferotges bèsties que hi havia dins. Els quatre i el gos del Hagrid van endinsar-se fent dos grups: el Draco i el gos; i el Harry, el Ron i el Hagrid Al bosc van estar voltant una horeta i se’n van tornar al castell.
Va arribar el dia que van sentir parlar l’Snape amb el professor Quirrell. Semblava que l’estigués amenaçant de la manera que li estava parlant. Van sentir a dir que aniria a la cambra en busca de la pedra.
Aquella mateixa tarda ells tres també van anar. Van baixar per la masmorra del gos gegant i van tenir que fer unes proves que van fer que es separessin del grup i només va quedar el Harry sol. Va ser ell qui va arribar fins a la sala del final i la sorpresa que es va trobar vas ser que no era l’Snape qui hi havia allà, sinó que era el professor Quirrell.
Li va estar explicant que no havia sigut l’Snape qui li havia manipulat l’escombra sinó que només estava fent el contra sortilegi que li havia fet ell mateix. També va ser ell qui va manipular moltes coses amb el fi de que el Harry arribés a la cambra per poder fer aparèixer la pedra filosofal fent servir el mirall que concedia desitjos.
Llavors el Quirrell es va treure el turbant que tenia i de darrere seu va sortir en Voldemort. Ell havia estat controlant el professor Quirrell per poder arribar fins a la pedra, ja que des de que el Harry el va debilitar havia perdut totes les forces, i amb ella podria tornar a ser el bruixot que havia estat abans. Llavors el Voldemort va fer un sortilegi que va deixar inconscient al Harry, però ell es va desintegrar en cendra. Quan ja estava a punt de desmaiar-se del tot, en Dumbeldore va entrar i va guardar la pedra en un lloc segur on ningú la pogués tocar.
Quan el Harry es va recuperar ja estava curat i va arriba l’últim dia del curs. Van fer el recompte de punts de la copa Inter residències i guanyava Slytherin, per setè any consecutiu, però amb la valentia dels tres amics que van fer front a Voldemort els van donar molts punts fins que van superar Slytherin i per tant van guanyar.
Les vacances van arribar i el Harry, igual que els altres alumnes, van haver d’anar-se’n a casa dels Dursley, on el van tractar com si no hagués passat res. Ell va dir-li al Ron i a la Hermione que s’escriurien, aquestes vacances, per poder explicar-se el que havien fet.
HARRY POTTER I LA CAMBRA SECRETA
FITXA TÈCNICA:
Títol original: Harry Potter and the Chamber of Secrets
Autora: J.K. Rowling
Llançament: Juliol de 1998
Llançament en català: Novembre de 1999
Editorial: Empúries
Pàgines: 332
Capítols: 18
Paraules: 90.000
Aquest llibre ha sigut el segon llibre que m’he llegit aquest estiu. El vaig agafar a la Biblioteca Marta Mata perquè el meu pare m’havia dit que agafés una guia de turisme de Tarragona i de passada vaig veure aquest llibre i ,com el primer em va agradar molt, el vaig agafar per llegir-lo a Tarragona (ja que l’endemà ens aniríem de vacances).
M’ha agradat molt i el recomanaria a tothom. Me’l vaig llegir en uns vint dies, i cada tarda llegia un capítol perquè al carrer feia molta calor.
La única cosa que no m’ha agradat, respecte a la primera entrega, és el format del llibre. L’anterior estava fer amb tapes cobertes amb roba i aquest era un llibre amb tapes dures i ja està.
Harry Potter ha passat les pitjors vacances després d’acabar el curs a Hogwarts, però és un dia qualsevol quan veu uns ulls verds amagats entre els arbustos del jardí. No el aconsegueix atrapar ni veure que era, però com si no hagués passat res torna al menjador a veure la televisió amb el Dudley.
L’endemà el tiet Vernon li va dir al Harry que aquella nit hauria de quedar-se a la habitació sense fer ni un soroll perquè vindria el propietari de l’empresa on ell treballa i la seva família i no volia que el Harry el molestés. Així que van tocar les vuit en punt, el timbre va sonar i ràpidament el tiet Vernon va dir-li al Harry que pugés a l’habitació. El Harry va pujar les escales com un llamp i va obrir la porta. La sorpresa que es va endur va ser que no estava sol a la habitació, sinó que hi havia algú més. Era un elf domèstic que tenia els ulls verds, ràpidament es va recordar de que era la mateixa cosa que havia vist aquell matí al jardí.
L’elf es va presentar i va dir que es deia Dobby, i que era un elf que servia a un amo d’una casa rica, i que ell havia vingut fins allà per dir-li unes coses. Els Dursley i els convidats ja havien començat a sopar i el Harry i el Dobby estaven a dalt fent soroll. L’elf li va explicar que el curs vinent no podria anar a Hogwarts perquè era un lloc perillós. Havien passat coses horroroses aquell estiu, li va dir.
El Harry li va dir que parés de parlar dret i que s’assentés al llit amb ell, llavors el Dobby es va posar a plorar i a donar-se cops al cap contra la paret. El Harry estava espantat perquè podria venir el Vernon i castigar-lo, i més per tenir un elf. El Dobby estava així perquè mai en la seva vida li havien ofert un lloc per seure ja que era un elf domèstic, i que per lliurar-se de l’amo, ell li tenia que donar una peça de roba.
Van estar parlant sobre això de no anar a Hogwarts fins que el Harry va dir que ell aniria fos com fos. El Dobby es va enfadar i va desaparèixer, ràpidament e Harry va baixar les escales però ja era massa tard: el Dobby estava fent màgia per tirar-li el pastís al cap de la dona del propietari de l’empresa. No va poder reaccionar i el Dobby va tornar a desaparèixer, deixant caure el pastís. Els Dursley es van girar i l’únic que van veure va ser el Harry. L’amo de l’empresa va sortir corrents d’aquella casa.
El tiet Vernon semblava més enfadat que mai, va agafar el Harry i li va dir que ja s’havia passat de la ratlla i que no tornaria a Hogwarts el curs vinent, així que li va posar una reixa a la finestra perquè no es pogués escapar de l’habitació. Passava tot el temps allà, fins i tot menjava allà. Les cartes dels seus amics les cremava el seu tiet perquè no volia saber res de la màgia.
Va passar un mes i ja s’apropava el dia de anar a l’escola, i ell no sabia res dels seus amics fins que un dia per la nit el va despertar una claror que venia del carrer. Va mirar per la finestra i eren el Ron i els seus germans, anaven amb un cotxe volador, i havien vingut a rescatar-lo. Mentre el Harry estava posant les coses a la maleta en Fred i en George van lligar unes cordes a la reixa de la finestra per arrencar-la. Quant van començar a estirar-la en Harry ja estava llest, però van fer tant soroll que van despertar el tiet Vernon que va pujar ràpidament per veure que passava. Quan va obrir la porta en Harry ja s’avia ficat al cotxe amb les maletes i l’òliba, va anar corrents cap a la finestra per agafar-lo però va caure al jardí.
Van estar rient i explicant-se que li havia passat aquest estiu fins que van arribar a casa dels Weasley. El dia següent la mare del Ron es va espantar al veure que el Harry Potter estava a casa seva, però el va acollir com si fos de la família. El pare del Ron treballava en un lloc on vigilaven que els muggles no descobrissin res sobre els mags, també era un fascinat pels subjectes dels muggles, per això havia fet que el seu cotxe pogués volar.
Al cap d’uns dies van anar a comprar els llibres de Hogwarts, fent servir una pols migratòria van arribar fins la botiga, però el Harry és va equivocar i va anar a parar a un lloc on hi havia el pare del Draco Malfoy que estava parlant sobre uns objectes il·legals que tenia a casa. Quant va poder sortir d’aquella botiga és trobava en un lloc ple de bruixes dolentes, però llavors va veure en Hagrid que el va portar on estaven els Weasley, i quant van acabar de comprar-los van tornar cap a casa.
Va arribar el 1 de setembre i ja era el dia d’anar cap a Hogwarts . A les nou de matí ja estaven a l’estació del tren, a punt de pujar al Hogwarts Express. El Fred i en Gorge van ser els primers en travessar la paret que separava l’andana 9 i 10. Després va anar la Ginny, que era el seu primer any a Hogwarts va entrar la segona, però quan els-hi tocava al Ron i Harry, la paret es va fer solida i van perdre el tren.
Ja era tard per agafar-lo, i els seus pares ja no estaven allà. Llavors el Ron va tenir la idea de agafar el cotxe volador del seu pare i arribar volant fins l’escola de màgia. Van arribar a l’escola poc després de que el tren hagués arribat, però no van poder aterrar bé perquè es van quedar sense combustible i van xocar contra el pi Cabaralla, que era uns dels guardians del castell.
Van poder sortir del cotxe abans de que explotes, però quan van entrar a l’escola ja estaven fent la cerimònia d’inauguració. La professora Mc.Gonagall els va enxampar, i va dir que passessin a la sala. Van parlar amb l’Hermione i li van explicar tot allò. També va conèixer al Joan Parra un nen de primer curs que estava fascinat amb el Harry i sempre feia fotos i es ficava a tot arreu.
El dia següent es va presentar el nou professor que els-hi faria la majoria de les classes. Era un home que es deia Gilbert Decors, era molt cregut i bastant famós per haver escrit tants llibres.
Va començar el torneig de Quidditch i a pesar de que avien passat les vacances, el Draco continuava portant-se igual de malament amb ells, continuava la rivalitat entre Griffydor i Slytherin. Fins i tot li va dir a l’Hermione que era una sang de fang (que volia dir que no era una maga de sang pura). Llavors el Ron es va enfadar i li va fer un sortilegi, però com la seva vareta estava trencada del cop contra el pi Cabaralla, li va sortir malament i va fer que el Ron vomités llimacs durant uns dies.
Un dia quan anaven de camí cap al dormitori, en Harry va sentir uns sorolls que ni el Ron ni l’Hermione podien sentir, parlaven sobre un assassinat. Semblava l’idioma de les serps. Aquells sorolls es van anar repetint fins que un dia, van veure unes paraules a la paret d’un corredor, estaven escrites amb sang i deien que matarien algú. Quan ja anaven cap al dormitori van veure el gat del Filch petrificat amb una nota de sang dient que la cambra secreta avia estat oberta, i que l’hereu de Slytherin mataria a més sangs de fang. Els monitors van arribar on estaven ells i van veure aquell desastre. El Filch va arribar després i va veure que el seu gat estava petrificat i es va pensar que havia sigut obra de ells tres.
Al cap d’uns dies van aparèixer més persones petrificades: un d’ells era el Joan Parra. El curs anava avançant de forma inesperada, fins i tot van fer una classe especial de duel, el qual consistia en desarmar a l’adversari fent servir un sortilegi. Tothom es va posar amb parelles i van començar. Al Harry li va tocar amb el Draco, i com es normal, ell va fer un sortilegi que no era per desarmar i li va sortir una serp de la vareta. El Harry(com sabia parlar reptilià) li va dir que no fes mal a ningú, però els altres alumnes l’escoltaven com si fos una serp i es van pensar que ell podria ser l’hereu d’Slytherin que estava petrificant a les persones. El Harry, el Ron i l’Hermione pensaven que era el Draco, i tenien que actuar ràpid així que van veure’s una poció de la mutació, que els va transformar en els seus amics: en Goyle i en Crabbe, i es van infiltrar a l’habitació del Draco per fer-li preguntes.
No en van treure molta informació d’ell però alguna cosa van adivinar, com que estaven a punt d’expulsar al Hagrid de l’escola. Aquella nit van anar a casa del Hagrid per avisar-lo, però uns segons després de que entressin, van seguir-los el pare del Draco i un conseller d’afers màgics que li van explicar el mateix que li anaven a dir el Harry i el Ron. La única cosa que va dir el Hagrid va ser que ell era innocent i que seguissin les aranyes que hi havia al voltant de la sang. Quan van acabar se’l van endur a la presó d’Azkaban.
El dia següent el Harry va trobar un diari, estava completament nou, però quan va escriure el seu nom, el diari li va contestar. Qui l’havia escrit es deia Tod Rodlel i era de feia 50 anys. Es va en recordar de que ell havia guanyat aquell premi que hi havia a la vitrina i li va dir per què li havien donat. Va dir que havia descobert, feia 50 anys, que el Hagrid guardava animals ferotges al seu armari i que un d’ells se li va escapar i va matar a una alumne.
Va explicar el que havia vist en aquell diari als seus amics i van buscar informació sobre Tod Rodlel a la biblioteca de l’escola, però un dia l’Hermione no va tornar. La van trobar petrificada a la biblioteca. Ja no podien esperar més, la pròxima víctima podria ser mortal, així que van fer cas al Hagrid i per la nit, el Harry i el Ron van seguir les aranyes que els conduïen fins al Bosc Prohibit. Van arribar a una cova plena d’aranyes cada cop més grosses.
Allà van conèixer l’aranya més gran: Aragog. Era l’aranya que el Hagrid havia estat cuidant mentre era alumne i ells dos es pensaven que havia sigut per culpa de l’aranya, que l’havien expulsat; però l’animal va dir el contrari: l’animal que hi havia a la cambra secreta i que havia matat a una alumne era una serp basilisc. Quan van acabar de parlar van sortir corrents abans de que se’ls mengessin.
Tot allò no li van poder dir a l’Hermione perquè estava petrificada, però havien d’arribar al final d’aquell assumpte sigui com sigui. Els professors van fer un sorteig on van decidir que el Gilbert Decors(ja que havia escrit tants llibres sobre com eliminar els monstres més ferotges) hauria d’anar a trobar la cambra secreta i solucionar el problema.
En Gilbert va anar a la seva habitació i va fer les maletes per sortir corrents de Hogwarts però el Harry i el Ron el van atrapar i el van desarmar. Van dir-li que ells sabien on estava la cambra secreta i que el podien ajudar, així que els tres van anar fins als lavabos abandonats. El Harry va dir en reptilià “obre’t” i una de les aixetes es va moure, deixant al descobert unes escales que conduïen a la cambra secreta.
Quan van estar a baix en Gilbert va donar-se la volta per fer un sortilegi per esborrar-los la memòria i sortir d’allà, però el Ron va desarmar-lo amb la seva vareta trencada i va causar una explosió que va deixar al Gilbert sense memòria, van caure les pedres del sostre i van fer que el Harry es quedés separat del Ron i del Gilbert.
Va continuar sol fins que va arribar a una sala molt llarga. Al final hi havia la Ginny estirada al terra. Va anar corrents fins ella però una persona va sortir de darrere d’una columna. Era el Tod Rodlel. Li va explicar que ell l’havia fet venir fins allà després de veure que havia trobat el seu diari. La Ginny l’havia trobat abans que ell i com era una nena petita va fer que obeís les ordres del Tod: causant així les petrificacions i els missatges escrits amb sang. També va dir que ell no es deia Tod, sinó que era en Lord Voldemort i volia acabar amb el Harry d’una vegada.
La següent cosa que va passar va ser que va sortir un basilisc gegant i va anar cap al Harry. Quan es pensava que ho tenia tot perdut, el fènix d’en Dumbeldore va arribar va deixar caure el Barret que Tria. El Harry va posar-se’l al cap amb alguna esperança i li va caure la espasa de Gryffindor. Amb l’ajuda del fènix i de l’espasa va matar el monstre i va destruir el diari, fent així que Voldemort es desintegrés i que la Ginny es despertés.
Van sortir de la cambra secreta gràcies al fènix i li van explicar al Dumbeldore tot això. Al seu despatx també hi havia el pare del Draco el qual estava acompanyat del Dobby. L’elf li va explicar que ell havia sigut qui li havia tancat la paret perquè no pogués anar a Hogwarts, que ell va fer que es trenqués la mà jugant a Quidditch,...
El Harry es va recordar del que li va dir el Dobby a casa seva i va ficar un mitjó dins el llibre que s’havia d’endur el pare del Draco i quan el va veure el va llençar a terra llavors el Dobby el va agafar i va quedar lliure de ser un esclau.
Al curs va acabar feliç pel Harry i els seus amics. L’Hermione es va recuperar i van tornar tots capa a casa per vacances d’estiu.
FI
The Fantastic Flying Books of Mr.Morris Lessmore Director: William Joyce i Brandon Oldenburg Guió: William Joyce Productor: Moonbot Studios i Alissa M. Kantrow, Lampton Enochs, i Trish Farnsworth Música: John Hunter(1728 - 1793) Any de producció i nacionalitat: Duració: 15 minuts Gènere: Fantasia, Animació És una pel·lícula d’animació, amb aventures, drama, musical i fantasia, inspirat en l’Huracà Katrina, Buster Keaton, El Mag d’Oz i l’ amor pels llibres. Es tracta d’una història sobre gent que dedica les seves vides als llibres i sobre com aquests els tornen el favor. El protagonista és un home d’uns trenta anys, castany i prim. Un dia, quan estava escrivint un llibre, un fort huracà va arrasar la ciutat i totes les cases van anar a parar a una terra remota, on tot era en blanc i negre. Anava caminant i de cop va trobar-se una dona que anava volant amb uns llibres, dels quals li’n llençà un. De cop, del llibre va sortir un personatge d’un ou que l’anirà guiant en aquell món on els llibres viuen en tranquil·litat i en harmonia. És d’ animació perquè els protagonistes i tots el personatges són dibuixos. La música fa que no sigui tan monòtona la pel·lícula i més animada. Aquest curt m’ha agradat molt i m’ha transmès una bona sensació. El que vol transmetre és que els llibres no són sempre avorrits com els veiem, si no que t’ho pots passar molt bé llegint. També és veritat que si et compres un llibre i desprès de llegir-lo el deixes a la teva estanteria, és com si l’abandonessis ja que allà no fa res. El que jo faria per fer que això no passi seria: hauriem de tornar els llibres ,o vendre’ls, o que ens donessin punts per cada llibre llegit i desprès que en rebaixessin diners enalguna altra compra d’algun altre llibre,.... així no tindríem els llibres “estancats”.
ASSETJAMENT ESCOLAR
Des de 1r grau de l’escola, a aquest noi l’han estat assetjant i burlant-se d’ell. Però ja porta molts anys amb això, i li dona igual. Ell és fort i no es preocupa per aquestes coses.
Aquest és un exemple de bullying , que està present a tot el món. En el nostre institut, també passa això, però els professors no es donen compte de la majoria dels casos, perquè el que és assetjat no diu res per por que li tornin a pegar o molestar.
He vist alguns casos de bullying, però només he estat present. Crec que mai he estat assetjat, i si he estat, no m’ha importat. Això es un tema del que un no s’ha de preocupar, perquè quan més capficat estàs, més neguitós et posaràs.
Jo vaig anar a psicòleg perquè un dia, quan anava pel carrer, amb un amic, cap a l’anglès extraescolar, un grup de 3 (noi i noies) ens van intentar atracar i els dies següents vaig estar molt capficat en això i tenia molta por de sortir al carrer; però ara ja se que no m’haig de preocupar tant, (ja que es una cosa que quan passa, passa).
LA NOTÍCIA
Ja s’ha enlairat el gran satèl·lit
El coet rus Soyuz, es va enlairar cap a la lluna aquest divendres a les 12:30 des del Centre Espacial Europeu de Kurú a una base espacial de la Guayana Francesa. Un cop a la lluna es compenetrarà amb els dos altres satèl·lits llençats anteriorment; i aquest conjunt de satèl·lits es dirà “Galileo”
Amb aquest llançament es pretén que, quan estigui operant (fins el 2014), els europeus puguem ser independents del GPS Americà, que es fa servir majoritàriament per l’exercit.
En el dia de l’enlairament, va haver-hi un error a l’hora d’omplir els bidons de combustible, llavors es va retardar el vol fins el dia següent.
http://www.biolaster.com/rendimiento_deportivo/control_entrenamiento/gps_depo..." width="213" />“Com si fos un somni fet realitat”, va descriure l’ex-astronauta francès Jean-Jaques Dordain sobre aquest llançament.
Aquest serà la vista des de l’espai.
Cada satèl·lit donarà voltes a la terra per que la informació sigui més precisa; fan falta tres satèl·lits per poder fer la funció d’un GPS.
MICRORELAT
Quan em vaig despertar , després d’aquell desastre, tot havia canviat.
Fa un any jo anava cap a l’escola amb els meus amics. Quan vam arribar-hi no hi havia ningú, i a la classe em vaig trobar un noi que estava parlant sol, i el vaig deixar en pau. Vaig seguir esperant fins a les deu.
Ja n’ estava tip i me’n vaig anar a casa. Vaig entrar i no hi havia ningú. Em vaig espantar i vaig trucar a tots els telèfons que sabia, però ningú no em responia.
Just el dia següent , una nau espacial va estar sobrevolant per la ciutat, així que vaig quedar-me a casa.
Ja trobava que era hora d’anar a dormir i me’n vaig anar. A les tres del matí em vaig despertar perquè vaig sentir com si una porta s’obrís. Aleshores vaig tenir un mal pressentiment, una ombra negre es va acostar a mi a poc a poc.
De l’únic que m’enrecordo és que em vaig despertar en un altra habitació. Ràpidament vaig aixecar-me i vaig sortir al carrer. Allà estava ple de gent, però no sabia reconèixer a ningú. Vaig veure un nen diferents als altres, em vaig acostar i resulta que era el mateix nen que estava parlant a l’institut.
Al cap d’un any em vaig donar compte de tot això (ja que ningú em parlava).Resulta que vaig ser afortunat de sortir de casa meva ràpidament.